Per a què serveix un Conseller?

Comunicaciolamasia L'escola

– Quan vindrà el «conserge» d’educació?

Hi ha un alumne de 4t de primària una mica confòs, però la seua companya Diana li ho explica: No és un conserge, és un conseller. Els consellers s’encarreguen de controlar els llocs on es fa educació. Poca broma! Avui ens visita el Conseller d’Educació, el Vicent Marzà. Està molt interessat en visitar-nos perquè a banda de les escoles amb titulació pública i les escoles privades, estem nosaltres, les escoles cooperatives, les quals representem una tercera via.

Però avui ens haurem de portar millor? – i tots riem. Ens crida l’atenció l’elecció de la paraula «millor» i no simplement el «bé» al qual n’estem acostumats. En arribar el conseller a la classe de quart de primària, els alumnes estan jugant al Tangram per equips, i hi ha alguns tan capficats que quan ja ha marxat el conseller pregunten que quan vindrà (ni s’han enterat que havia entrat a l’aula). Potser també haja estat per la discreció i la tendresa amb la qual el conseller es dirigia a la tutora i als seus alumnes. Quan avancem fins l’aula de tecnologia, trobem la classe de 2n d’Eso construint un cotxe, i el nostre convidat es mostra molt interessat:

– Expliqueu-me per a què serveix un alternador, per favor.

– No ho sabem – diu l’Òscar – ja ho descobrirem!

Mentre circula per l’aula, notem que en realitat tindria ganes de romandre allí amb els alumnes, tranquil·lament, fet que ens reconeixerà més tard, quan es reunisca només amb els mestres.

A l’aulari de l’ESO, només hi ha dues aules amb xiquets, Espiral i Carpe Diem :

– A quina passem? A biologia o a llatí? –els pregunte.

– A llatí, a llatí, respon el Vicent, jo sóc de lletres!…

En baixar a les pistes i l’hortet, unes persones molt menudetes de primària amb un entrepà molt gran em diuen que «per favor, eixos mestres que se’n tornen a la seua escola, així podrem jugar tots a les tauletes tranquil·lament». A tot açò, l’Alberto de 2n Eso és el fotògraf oficial, i va documentant la visita com un professional, amb una càmera reflex, de veritat que l’hauríeu de veure, repensant-se els angles, els enquadraments, els plans…

Abans de la reunió amb el Consell Rector, els convidem a esmorzar i el conseller comença a posar-se truita a un tros de pa. Quan l’Alberto l’enfoca per a fer-li una foto, la Marta de protocol ens diu: No, no, no!

Quan marxem, l’Alberto m’explica que ja em compartirà les fotos amb el drive, i desprès s’encongeix de braços i em pregunta: per què no podia fer-li una foto amb la truita?

I jo què sé, Alberto, i jo què sé..

Comparteix: