Manifest del 8 de març

Comunicaciolamasia General, L'escola

Seràs aquella que vas voler ser, seràs la tres voltes rebel. Som la llavor que creix sota els estels
Serem la veu d’aquelles que no tenen veu. Som les netes de les bruixes que van intentar cremar.

Quins temps aquests! en que s’ha de lluitar per allò que és evident.
No desitjo que les dones tinguin poder sobre els homes, sinó sobre elles mateixes.
Vaig necessitar força temps per desenvolupar una veu, i ara que la tinc no callaré.
​Sóc una dona amb pensaments i preguntes i merdes a dir. Jo dic si sóc maca. Jo dic si sóc forta. Tu no determinaràs la meva història: ho faré jo.
​No estic acceptant les coses que no puc canviar, estic canviant les coses que no puc acceptar.

Bon dia a tothom,
La classe de 4t ESO ha estat treballant l’heroïcitat al llarg de la literatura universal. Mentre anaven avançant en el tema, ens vam adonar de que sempre parlaven els herois, però mai de les heroïnes. Vist aquesta realitat, decidirem pensar en les nostres pròpies heroïnes. Avui volem compartir amb vosaltres una petita mostra del nostre treball.

A qui considere la meua heroïna?
La meua àvia, per extenció, , les àvies, aquelles dones que han patit la guerra, i el seu resultat; la postguerra. Han passat fam, fred i la mort prop la pell. Han conegut una societat que dividia famílies, una societat que anava contra la seua pròpia gent. Han passat nits sense dormir per por a no despertar, por als seus fills. Per mi la meua àvia és l’heroïna més gran, va naixer al 1932, la seua infantesa va ser la guerra i la seua joventut la postguerra. Va treballar més hores que té un dia i va cuidar als seus fills; mai es va aturar. És una dona lluitadora, segura de sí mateix. Tot i les dificultats segueix somrient, cuidant-nos i sempre plena d’amor. Mai faltarà menjar a la taula, sempre cabrà una persona més. No pogueren estudiar, però això no les va aturar en la seva lluita. Han sacrificat la seua educació i vida, moltes d’elles no saben llegir ni escriure i s’han preocupat per a que les nostres mares aprengueren, i així transmetre el coneixement fins nosaltres. Farem del seu dolor la nostra lluita. Mai deixarem d’admirar com feren per treballar i cuidar la casa alhora.

page1image48216320

Són les nostres heroïnes i mai deixarem que el seu nom quede brut. Les cuidarem i estimarem per sempre.

Heu pensat que passaria si us despertareu i no tinguereu veu? Avui en dia encara hi ha dones sense veu o que no s’arriben a despertar.

Pensem que avui en dia és important recordar que és el feminisme; el feminisme és la lluita per la igualtat de drets, la lluita de totes. Un dia com demà, 8 de març, dia de la dona, no hi ha que oblidar com hem aconseguit els nostres drets, tot i que, encara ens queda camí.

Totes aquelles dones que han lluitat, patit,etc; mai seran oblidades i seguirem la seua lluita.
Aquest manifest vol transmetre esperança i vol fer saber que no estem soles, UNIDES MAI SEREM ATURADES.

La revolució serà feminista o no serà.

Comparteix: